dimarts, 14 de febrer del 2012

Hanoi - Última parada

Última parada al camí: Hanoi. La capital de Vietnam ha estat la darrera etapa d'aquest recorregut de 45 dies que ens ha portat a conéixer paisatges, cultures, tradicions, meravelles naturals, meravelles i desgràcies humanes, persones, menjars, sons, sorolls, músiques i olors i amb el que hem gaudit d'experiències que difícilment oblidarem.
Hanoi, amb uns 7 milions d'habitants, és una ciutat força gran, tot i que els punts d'interés més importants estan relativament a prop els uns dels altres pel que es pot anar caminant a tot arreu. Només s'ha de tenir en compte el risc d'anar a peu. Les voreres estan saturades de parades de menjar, de venedors de tot tipus d'estris, de motos i cotxes que les fan servir d'aparcament... així que no hi ha més remei que caminar per la via i conforme va el tràfic aquí hi ha moments que es un perill!
La zona més turística de la ciutat es concentra al barri antic i aquí es respira un ambient local inigualable. Els carrerons son estrets i estan atapeïts. Cadascun porta el nom dels productes que es venien antigament. Així hi ha el carrer dels pescadors, el del pollastre, sucre, pipes, coure, sal, etc. i aixi fins mes de 50. Ara es ven quasi bé de tot a tot arreu, especialment menjar, tot i que encara hi ha algun exclusivament dedicat a algun ofici com els del fil de cosir, seients per motos o les ferreteries.
Al sudest d'aquest barri hi ha el llac Hoan Kiem envoltat per un passeig ben cuidat per on és un gust passejar. Al mig del llac un temple guarda una rèplica daurada d'un exemplar de 250kg. d'una de les tortugues que diuen habiten el llac. No se sap amb seguretat quantes hi viuen ni durant quan de temps hi son ni com han aconseguit sobreviure-hi. De tant en tant, sembla que alguna surt a la superfície i, qui la veu, queda beneït per la bona sort, explica la llegenda.
Els tres dies que hem passat a Hanoi han estat molt tranquils. Els hem dedicat a passejar per la ciutat, comprar els últims records i gaudir de la diversitat gastronòmica i del producte local per excel-lència: la Bia Hoi. Aquesta cervesa que pots trobar per menys de 20ct. d'eurelio el got es consumeix a gairebé a totes les cantonades. No us penseu però que només hem begut cervesa! També vam dedicar un matí a visitar el complexe de Ho Chi Minh que inclou el seu mausoleu, un museu, el palau reial, un pagoda com curiosa aixecada només sobre un pilar,.......
I ahir vam anar a veure el temple de la literatura, construit l'ant 1076 com a centre d'estudi de les doctrines de Confuci pels fills de la noblesa i que es va acabar convertint en la primera Universitat de Vietnam. Actualment és un conjunt d'edificis i jardins on es pot contemplar l'arquitectura tradicional i desconectar dels sorolls de la ciutat a dins de les seves muralles. Els estudiants locals hi venen a fer una ofrena i a tocar el cap de la tortuga i el pit del fènix per demanar sort als exàmens.
Després de la visita fem temps per dinar amb una bia hoi i coneixem l'Andy, un noi australià que ens acompanyarà en un dels millors àpats que hem fet a Vietnam al restaurant Smile Training. El menú molt bo i complert i el personal molt amable i profesional. El recomanem!
Passem la tarda recorrent el Barri Antic amb sentiments contraposats pel que ja esta a punt d'acabar. Tristesa pel final de l'aventura, nervis pel viatge de tornada, una mica d'enyorança pero. per sobre de tot, estem molt contents, perquè l'experiència ha estat formidable i enriquidora i també perquè tornem a casa, perquè us trobem a faltar! I és que al cap i a la fi com a casa no s'esta enlloc.