diumenge, 29 de gener del 2012

Dalat

Situat al que s'anomena les terres altes centrals, Dalat és una ciutat de muntanya que rep molts visitants, tant estrangers com nacionals, que busquen respirar una mica d'aire fresc. És una illa al mig de Vietnam on el paisatge canvia totalment. Del camps d'arròs anegats on la vista es perd a l'horitzó, hem arribat a una terra de muntanya amb bosc de pins, plantacions de cafè i cultiu de maduixes. Un paisatge impressionant. Un dels trets més destacables d'aquesta zona és la gastronomia amb especialitats com la mermelada maduixes, les fruites confitades, el té de cartxofa, el gelat d'alvocat i el vi de Dalat. Encara no ho hem provat tot però ja us explicarem.
Varem arribar ahir al vespre i el primer que ens va sobtar va ser l'ambient fresc. Veniem amb un bus ple a vessar i després de les 6h de viatge l'ambientillo estava carragadet.......
El primer que vam haver de fer va ser treure un parell de jerseis de la motxilla!!! Varem caminar fins el centre buscant hotel i no us podeu imaginar la gentada que hi havia, no cal dir-ho tots els hotels plens. Les festes del Tet (Any Nou) encara duren i molta gent ve a passar-les aquí. Hem llegit que Dalat és el Paris de Vietnam, la ciutat de l'amor i de l'eterna primavera. Cap a quarts de 10 ens aturem a menjar alguna cosa a una de les parades del mercat i, sense pensar-nos-ho, acabem petant la xarrada amb un americà d'origen vietnamita que va emigrar durant la guerra i, que ara que s'ha retirat ha tornat al seu país. La veritat que anava una mica torrat però la conversa va ser divertida. Oh my God!
Ens quedarem per aquí encara un dia més. Avui hem visitat la Crazy House, un edifici surrealista a l'estil Gaudí sorprenent, els mercats, el llac... I demà anirem amb moto fins al salt d'aigua de l'Elefant que esta a uns 35km. d'aquí. Després d'aquest parèntesi tornarem cap a la costa per seguir la carretera que ens portarà cap al l'últim tram del viatge: Hanoi, la badia de Halong i Sapa.







divendres, 27 de gener del 2012

Tornada a Vietnam

Hem viatjat durant unes 24h aprox per creuar Cambotja i part de Vietnam per arribar fins a Mui Ne el primer poblet que visitarem de la costa est. Destinació de sol i platja amb força turisme, Mui Ne es sobretot conegut per la pràctica de surf i kitesurf.
Aquesta tarda hem llogat una moto i hem anat fins al poble de pescadors que encara manté tot l'encant amb centenars d'embarcacions a l'aigua. Més tard hem caminat per les dunes properes fins que hem quedat com a croquetes ben arrebossats de sorra. I per acabar el dia avui gaudirem d'un plat típic que encara no havíem provat, el Hot Pot, una mena de suquet de peix a lo oriental amb un toc de pinya molt curiós.







dimecres, 25 de gener del 2012

Comentaris al bloc

Per tots els que ens heu dit que no podeu fer comentaris, dir-vos que hem canviat la configuració i que a partir d'ara haurieu de poder.
Ens sembla que us heu de fer seguidors del bloc però.
Hem tornat a Vietnam i aquí el facebook no funciona sempre així que qualsevol cosa ens podeu escriure al bloc.
Una abraçada, us trobem a faltar!

dimarts, 24 de gener del 2012

Siem Reap i els temples d'Angkor

Ja hem arribat a Siem Reap i trobem un guesthouse desprès de patejar una bona estona sota el sol del migdia! Un cop instalats surtim a dinar pel centre i descobrim una ciutat molt maca, amb força turisme, i molt neta i cuidada. És petita i des del hostel podem caminar a tot arreu. El primer que fem és organitzar-nos per visitar el complex dels Temples d'Angkor durant els propers dos dies, que és el mínim per fer el vol al més important.Angkor és una zona situada entre uns 12 i 30km. de Siem Reap on es concentra el conjunt arqutectònic més gran del món. Son les runes  d'un centenar de temples que van constituir la capital del gran imperi jemer durant els anys ... ... i que son Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La majoria van ser destruits pels jemers rojos però s'han fet diverses reconstruccions i es poden visitar pràcticament tots, alguns amb més dificultats, per la quantitat de pedres que encara queden per col.locar. El complex és realment impressionat. Angkor Wat, que és el més gran i conegut et deixa parat però tots els que hem vist ens han agradat molt.
Siem Reap ha estat l'última etapa de la petita ruta per Cambotja. En menys de dues hores agafem un bus de nit que ens portarà de tornada a Vietnam i el nostre proper destí: Mui Ne.







diumenge, 22 de gener del 2012

Battambang - terra de tradicions jemers

Dissabte vàrem sortir de Phnom Phem, com sempre ben aviat al matí, direcció Battambang a mig camí entre la capital i Siem Riep. Desprès d'unes 5 horetes de bus amb l'aire condicionat a tota castanya i el karaoke a tota veu, arribem a la tercera ciutat més gran de Cambotja, fets un drap. Però només ens hi volem estar una nit aquí així que no tenim temps per perdre. A les 2 ja hi som a sobre d'un tuk tuk que ens portarà fins una estació on podrem agafar el tren de bambú. És divertit tot i que és una activitat més turística del que ens pensàvem.
Quan acaba l'excursió sortim cap al Phnom Sampeau, un grup de temples situats a sobre d'un turó a uns 12 km.
Les vistes des d'aquí són impressionants i això que tots els camps d'arròs no estan verds perquè acaben de fer collita. L'anèctoda és que un mono m'ha atacat i s'ha emportat l'ampolla de litro i mig d'aigua i el cabron se la cardat davant meu, puto macaco!!!
Ara ens queden 800 esgraons de baixada plens de micos a banda i banda...







divendres, 20 de gener del 2012

Phnom Penh - capital de Cambotja

Desprès d'uns dies visitant zones més rurals i petits poblets de costa, dimecres vam arribar a Phnon Penh, capital de Cambotja.
No és una ciutat molt gran, hi viuen uns 2 milions de persones, tot i que agafem "tuk-tuk" per desplaçar-nos per què les distànciens son llargues.
Aquí hem decidit quedar-nos tres nits per recuperar forces, i veure la ciutat i tot el que ofereix tranquilament, sense presses.
Ahir ens varem aixecar força tard (tenint en compte els horaris dels país) i cap a les 9 sortiem direcció al Palau Reial, després d'esmorzar un plat de fruita tropical amb müsli i un café.
Comprem les entrades però llavors mala llet. No ens deixen entrar perquè la meva samarreta no és de màniga llarga. I aquí no es com a Tailandia que pots posar-te una pashmina per sobre (això si que ho portava a la motxilla...). En fi, canvi ràpid de plans, tuk tuk, i fins al museu Tuol Sleng, testimoni dels crims que els jemers rojos van portar a terme quan vàren prendre el país entre 1975 i 1979.
Els jemers van convertir aquest lloc en la presó de seguretat S-21, que va ser el lloc de detenció i tortura més gran del país. Hi van passar unes 17.000 persones (com els nazis, portaven un control molt detallat de tots els que entraven i morien); els que no morien a la presó els enviaven al camp d'extermini de Choeung Ek. I en aquestes xifres no estant comptats els nens que creuen van ser uns 20.000 que varen desaparéixer o morir. Les fotografies la veritat que impressionen i et donen una idea de la barbarie que varen cometre. Va haver 7 supervivents (dos encara son vius) que van poder deixar testimoni del que es va cometre. Després d'una estona de reflexió sortim direcció al Psar Tuol Tom Puong o mercat rus (perquè aquí venien a comprar els russos els anys 80). És el mercat per excel.lència per trobar falsificacions de tot tipus amb passadissos estrets, molta calor i regateig fins que acabes fart. Comprem un parell de samarretes que amb en Cesc li anirà bé per poder llançar les de Gas Natural amb les que surt a totes les fotos! Ara si que ja no podem més i fem una paradeta per fer un ice coffee. Amb el cos ben recuperat decidim anar a veure el mercat central, on podem contemplar la espectacular cúpula feta sobre el 1900 per un arquitecte francès i considerada una de le més grans del mon. Voltem, voltem i voltem sense parar de veure parades de tot tipus i sobre les 6 de la tarda i amb els peus botits decidim abordar l'expedició per descansar una estona. Aquesta nit ens espera un sopar vora el riu en un lloc encantador i on disfrutem del millor sopar fins aleshores. Avui ens aixequem aviat, amb la idea d'anar al Palau Reial a primera hora per què a partir de les 11 ja fa massa calor. Desprès decidim fer una ruta a peu per veure algun edifici de la ciutat com el Museu Nacional o l'estació de trens. Avui el sol apreta i cap a les 12 entrem en un centre comercial per gaudir una mica de l'aire condicionat. Estem a uns 37° ara mateix. Dinem i avui farem una petita migdiada. A la tarda en espera el Wat Phnom on els jemers van a demanar bona sort. Un dia més. Demà continuem la ruta cap al nord i ens aturarem a Battambang per fer alguna excursió i si podem pujar al Tren de Bambú.









dimarts, 17 de gener del 2012

Chi Phat - ecoturisme als Cardamomos

Matí mogudet però sobre la una del migdia arribem a Chi Pat.
Conegut per un passat de caça furtiva, i actualment pioner amb un projecte d'ecoturisme comunitari que dona l'oportunitat als viatgers a explorar els ecosistemes dels cardamomos mitjançant trekkings,  excursions amb bicicleta i passant la nit amb les families autòctones.
El primer que fem és visitar la CBET, organisme que gestiona aquesta fundació, i ens porten a la casa d'acollida.  La resta de la tarda la passem acabant de decidir l'activitat i parlant sobre quina ruta fer.
Matinem, per variar, i a les 6:30 ja estem en marxa. La decisió ha sigut fer l'initetari amb BTT i
Desprès de 8 hores de pedalar, veure indrèts insòlits i escoltar tots els sorolls possibles a la selva, fem camí de tornada.
Ens espera un dutxa i seguidament un sopar comunitari amb tots els que hem participat en alguna activitat durant el dia.
L'anècdota, coneixem la primera catalana de Masnou. Ara només queda descansar, que avui serà difícil perquè és nit de nadal, i agafar forçes per demà.







dilluns, 16 de gener del 2012

Cambotja

Ja hem deixat Vietnam, només per uns dies, per visitar el país veí CAMBOTJA. Un matí d'enllaços fins arribar a la frontera i, seguidament, fer un trajecte de 45 Km amb moto fins arribar a Kep.
Ja us podeu imaginar com déu ser 45 Km. amb moto i de paquet, i a més un pel cagat perquè conduia un senyor d'edat força avançada i amb uns reflexos bastant justos.
Ja som a Kep i una vegada més salvats d'una nova excursió pels camins de sorra vermellosa de l'Àsia. Bruts, plens de pols i amb el cul cascat però contents de gaudir d'un plat de crancs acabats de pescar just a davant del mar.
Kep no és gaire gran així que decidim agafar un bus i fer una mica més de ruta per anar a dormir fins a Kampot, ciutat principal d'aquesta zona.
Carregats amb les motxiles anem per buscar hotel. Ens instalem, descansem una mica i llavors agafem unes bicis per anar a conèixer el centre.
Descobrim petits monuments de la zona, tot passejant sobre la bici i fent les fotografies de rigor. Un cop recorregut mig camí treiem diners perquè ja estem una mica peladets i fins ben entrada la nit no parem de fer vols i tombar davant el canal principal.
Desprès de 12 dies d'arròs, noodles i ingredients desconeguts, avui ens ve de gust una hamburguesa amb patates que mengem al Bliss un lloc de motxilleros força animat. Que bona!
Juab kh'nia th'ngay krao-y! (Fins aviat!)






dissabte, 14 de gener del 2012

Últim dia al paradís

Ja hem deixat de matinar i esmorzem a hores normals. Avui un estofat de vedella a lo vietnamita i ja estic a punt per donar gas a la yamaha sirius 125.
Un cop decidit el recorregut, agafem camí a An Thoi, sud de l'illa, per conèixer i fascinar-nos amb més racons verges i únics d'aquest país. Veiem el port, el centre i acabem visitant la presó del cocoter; presó que es van apoderar els americans durant la guerra per tancar els militants del viet cong. Ara mig reconvertida en museu, es poden visitar les garites on els tenien tancats així com les diferents tortures a les que els van sotmetre. Brutal!
Ja és hora de beach, i anem cap a la millor platja, segons els de qui, de tot Phu Quoc, Bai Sao.
Disfrutem, mengem fruita i deixem paralitzat el cervell fins hora de dinar.Toca oxigenar les neurones i la solució és un entrepa de mongetes verdes amb nems vietnamites, en resum, boníssim.
Ara el cos respon i acabem l'aventura a la platja de Ong Lang, tot recorrent poblets de camí al destí.
Amb el cos torrat ens deixem caure a l'aigua i gastem el temps xerrant dels petits detalls d'aquest territori i la humiltat dels pescadors que viuen a la vora de mar amb una cabana i un plàstic que fa de sostre. Tornem a casa amb un somriure de felicitat i esperant la propera aventura que comença demà a les 6h: CAMBOTJA!!!