Hanoi - Última parada

Última parada al camí: Hanoi. La capital de Vietnam ha estat la darrera etapa d'aquest recorregut de 45 dies que ens ha portat a conéixer paisatges, cultures, tradicions, meravelles naturals, meravelles i desgràcies humanes, persones, menjars, sons, sorolls, músiques i olors i amb el que hem gaudit d'experiències que difícilment oblidarem.
Hanoi, amb uns 7 milions d'habitants, és una ciutat força gran, tot i que els punts d'interés més importants estan relativament a prop els uns dels altres pel que es pot anar caminant a tot arreu. Només s'ha de tenir en compte el risc d'anar a peu. Les voreres estan saturades de parades de menjar, de venedors de tot tipus d'estris, de motos i cotxes que les fan servir d'aparcament... així que no hi ha més remei que caminar per la via i conforme va el tràfic aquí hi ha moments que es un perill!
La zona més turística de la ciutat es concentra al barri antic i aquí es respira un ambient local inigualable. Els carrerons son estrets i estan atapeïts. Cadascun porta el nom dels productes que es venien antigament. Així hi ha el carrer dels pescadors, el del pollastre, sucre, pipes, coure, sal, etc. i aixi fins mes de 50. Ara es ven quasi bé de tot a tot arreu, especialment menjar, tot i que encara hi ha algun exclusivament dedicat a algun ofici com els del fil de cosir, seients per motos o les ferreteries.
Al sudest d'aquest barri hi ha el llac Hoan Kiem envoltat per un passeig ben cuidat per on és un gust passejar. Al mig del llac un temple guarda una rèplica daurada d'un exemplar de 250kg. d'una de les tortugues que diuen habiten el llac. No se sap amb seguretat quantes hi viuen ni durant quan de temps hi son ni com han aconseguit sobreviure-hi. De tant en tant, sembla que alguna surt a la superfície i, qui la veu, queda beneït per la bona sort, explica la llegenda.
Els tres dies que hem passat a Hanoi han estat molt tranquils. Els hem dedicat a passejar per la ciutat, comprar els últims records i gaudir de la diversitat gastronòmica i del producte local per excel-lència: la Bia Hoi. Aquesta cervesa que pots trobar per menys de 20ct. d'eurelio el got es consumeix a gairebé a totes les cantonades. No us penseu però que només hem begut cervesa! També vam dedicar un matí a visitar el complexe de Ho Chi Minh que inclou el seu mausoleu, un museu, el palau reial, un pagoda com curiosa aixecada només sobre un pilar,.......
I ahir vam anar a veure el temple de la literatura, construit l'ant 1076 com a centre d'estudi de les doctrines de Confuci pels fills de la noblesa i que es va acabar convertint en la primera Universitat de Vietnam. Actualment és un conjunt d'edificis i jardins on es pot contemplar l'arquitectura tradicional i desconectar dels sorolls de la ciutat a dins de les seves muralles. Els estudiants locals hi venen a fer una ofrena i a tocar el cap de la tortuga i el pit del fènix per demanar sort als exàmens.
Després de la visita fem temps per dinar amb una bia hoi i coneixem l'Andy, un noi australià que ens acompanyarà en un dels millors àpats que hem fet a Vietnam al restaurant Smile Training. El menú molt bo i complert i el personal molt amable i profesional. El recomanem!
Passem la tarda recorrent el Barri Antic amb sentiments contraposats pel que ja esta a punt d'acabar. Tristesa pel final de l'aventura, nervis pel viatge de tornada, una mica d'enyorança pero. per sobre de tot, estem molt contents, perquè l'experiència ha estat formidable i enriquidora i també perquè tornem a casa, perquè us trobem a faltar! I és que al cap i a la fi com a casa no s'esta enlloc.

Badia de Halong - una meravella de la natura

S'apropa el final i per acabar que millor que gaudir de tres dies de creuer per la badia de Halong. Ens aixequem a Hanoi on hem fet una nit i amb unes 4 hores de bus ens plantem a Halong situat al nordest de Vietnam. Des d'aquí agafem l'Asia Cruises una embarcació que ens portarà durant tres dies a conèixer aquesta meravella de la natura.
La badia de Halong es un conjunt de més de 2.000 illes que sorgeixen de les aigues transparents del golf de Tonkin. Es un paisatge espectacular. Nosaltres no ho hem pogut veure amb sol pero la boira que ha envoltat tots els illots durant la nostra travessa li ha donat un aire molt misteriós. El temps, el mar i el vent han erosionat aquestes formacions rocoses fins crear al seu interior coves que es poden explorar. Algunes d'elles estan iluminades i amb molta imaginació hem vist micos, tortugues, elefants, cavalls... a les estalactites i a les parets. El guia ens explica les llegendes que donen vida a aquestes aparicions.
A la tarda agafem un kayak amb el que ens podem endinsar per alguns dels tunels cap a l'interior dels illots on es formen llacunes. Jo no n'havia fet mai de kayak i en el primer passadís estret quasi faig tombar la barca. Sort que ahí estava en Cesc per anar dirigint que si no acabem xops de dalt a baix.
Tornem al barco, dutxa per entrar en calor (fa un fret que pela aqui dalt!) i sopar amb el grup.
El segon dia naveguem fins a l'illa de Cat Ba, una de les més grans d'aquesta zona, per fer un trekking de dues horetes a dins del Parc Nacional. Aquest cop el camí no és fàcil. Molt de fang, una bona pujada, alguna que altra relliscada però el paisatge final paga la pena. Al cap i a la fi, nomes ens hem embrutit una mica els pantalons...
Tornada al barco amb destí Monkey Island on passarem la segona nit en un resort en una petita platja privada. Quina llàstima de temps que si no hagués estat perfecte! Gaudim de la tranquilitat d'aquest lloc, del privilegi de tenir el mar tant a prop. En aquests moments es fa difícil pensar en tornar cap a casa!
L'últim dia sortim aviat de Monkey Island seguint una ruta diferent per veure altres illes i després de dinar agafem el bus per tornar cap a Hanoi. Ara si que podem dir que ens queden quatre dies de vacances...!!!!

Sapa i les ètnies de les muntanyes

Seguint amb l'interminable camí que ens ha portat de sud a nord del país, avui agafem un tren nocturn per arribar a Sapa, estació de muntanya a 1650m. Serà el punt més al nord del nostre itinerari. Aquí gaudirem de paisatges d'alta muntanya conjuntament amb els bancals d'arròs únics i espectaculars.
A l'arribada a l'estació de tren de Lao Cai ens esperen per portar-nos fins a Sapa. Tot això cap a les 6 del matí per no perdre l'hàbit.
El dia s'ha aixecat molt tapat però conforme anem pujant la boira es va obrint. Quan arribem a dalt el dia és clar i assoleïat. Quina alegria després d'aquesta última semana. Cap a les 7.30 ja estem esmorzant i trinxant un parell d'ous fregits per agafar força pel treeking que ens espera.
Consisteix en 14 km. travessant i bordejant alguns dels poblets on viuen les ètnies minoritàries de Vietnam fins arribar al homestay on dormirem aquesta nit. De camí visitem una escola pública així com un centre d'artesania local. Cap a les 3 arribem a la casa. La familia que ens acull aquesta nit és de la ètnia black Hmong. Com totes les tribus tenen el seu propi idioma i manera de vestir.
Això és desconectar del mon, després de 18 hores hivernant i alguna cervesa, tornem cap a Sapa fent un petit trekking de 3 horetes.
Fem un tomb pel poble amb una boira ben espesa i a les cinc de la tarda ja tenim el pick up per tornar cap a Hanoi.
Un petit break d'alta muntanya per recuperar forces per aquesta última semana.

Hue

Som-hi, 06:45 i amb el cervell ben espès agafem camí cap a la parada del bus. Per no perdre el costum, l'amic "sleeper bus" arriba amb una hora i mitja de retràs. Durant l'espera, hem conegut una parella de manyos que estan fent la volta al mon i a partir d'aquí ja hi ha debat i bons moments per recordar cadascuna de les nostres experiencies. Xarrem i xarrem  intercanviant  informació sobre els bons i mals moments que hem tingut i al mateix temps ens donem suport pel que ens queda. Ja arribat el bus i la bona noticía son les lliteres que ens donen per les propetes 5 horetes.
Ubicats i amb ganes de caminar començem a cavalcar.
Per posar-vos al dia, Hue, l'antiga capital imperial, ens dona bones sensacions.
Va ser declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO l'any 93. Molt de seu patrimoni arquitectònic va quedar reduit durant les successives guerres i bona part de les nostre visites es centren en la ciutadella que inclou tota la zona a dins de les muralles i és com el barri vell. A dins hi viu el gruix de la població i es concentren els punts d'interés de la ciutat. El més important és el Recinte Imperial on hi ha els antics edificis i palaus imperials alguns restaurats i d'altres en runes. La Ciutat Purpura Prohibida encara manté el seu misteri tot i que en queda ben poca cosa. Havia estat una zona d'ús exclusiu de l'emperador.
La situació d'aquesta ciutat a la vora del riu del Perfum, li dona un aire pintoresc i tot i que es veuen força turistes ens dona la sensació de ser un lloc molt tranquil. Els únics que atabalen una mica són els bici-taxi que no paren de repetir: "1 hour tour cheap cheap. Maybe later?"

Nha Trang - Hoi An

Hem arribat a Hoi An, paradís per compra roba i fer-se un traje a mida. Potser en Cesc marxa d'aquí amb el traje del casament?
Ahir vam fer una parada tècnica a Nha Trang on hem passat una nit i gairebé dos dies. Ens venia de gust una mica de platja però la veritat no l'hem pogut gaudir gens. El temps no ens ha acompanyat gaire, molt ennuvolat i amb vent. El segon dia, fins i tot va ploure una mica. Cap a les sis de la tarda agafem l'Sleeper Bus (aquest cop ens assegurem que siguin llits) i ens preparem un parell de somnovits per començar un viatge de dotze horetes, amb pluja, travessant ports de muntanya i amb un tràfic que ni l'operació sortida de Setmana Santa.
Arribem a les set del matí i ens dona la benvinguda un exèrcit de tigres vietnamites per escurar-nos les butxaques; volen vendre de tot, aigua, motos, nits d'hotel, excursions... Encara amb els llençols enganxats a la cara ens escapem com podem i fem un petit passeig fins al centre que ens va bé per espabilar-nos i estirar les cames. Amb les motxilles a lloc i ben esmorzats, sortim a descobrir un poblet que ens recorda molt a Girona, les cases del riu, els carrers del barri vell plens de botigues... Potser que ens enyorem també una mica!
Per demà tenim previst fer un curs de cuina per aprendre alguna de les especialitats del país així que si algú dubtava, sí, quan tornem us prepararem alguna cosa típica.
El curs ha estat una de les millors experiències a Vietnam. L'hem anat a fer a l'escola restaurant Morning Glory, molt recomanable. Ah! L'Alana no ha deixat cap dels dits sense llepar! Totes les receptes han sigut espectaculars.
Ara només toca seguir gaudint i deixar-nos portar.