diumenge, 29 de gener del 2012

Dalat

Situat al que s'anomena les terres altes centrals, Dalat és una ciutat de muntanya que rep molts visitants, tant estrangers com nacionals, que busquen respirar una mica d'aire fresc. És una illa al mig de Vietnam on el paisatge canvia totalment. Del camps d'arròs anegats on la vista es perd a l'horitzó, hem arribat a una terra de muntanya amb bosc de pins, plantacions de cafè i cultiu de maduixes. Un paisatge impressionant. Un dels trets més destacables d'aquesta zona és la gastronomia amb especialitats com la mermelada maduixes, les fruites confitades, el té de cartxofa, el gelat d'alvocat i el vi de Dalat. Encara no ho hem provat tot però ja us explicarem.
Varem arribar ahir al vespre i el primer que ens va sobtar va ser l'ambient fresc. Veniem amb un bus ple a vessar i després de les 6h de viatge l'ambientillo estava carragadet.......
El primer que vam haver de fer va ser treure un parell de jerseis de la motxilla!!! Varem caminar fins el centre buscant hotel i no us podeu imaginar la gentada que hi havia, no cal dir-ho tots els hotels plens. Les festes del Tet (Any Nou) encara duren i molta gent ve a passar-les aquí. Hem llegit que Dalat és el Paris de Vietnam, la ciutat de l'amor i de l'eterna primavera. Cap a quarts de 10 ens aturem a menjar alguna cosa a una de les parades del mercat i, sense pensar-nos-ho, acabem petant la xarrada amb un americà d'origen vietnamita que va emigrar durant la guerra i, que ara que s'ha retirat ha tornat al seu país. La veritat que anava una mica torrat però la conversa va ser divertida. Oh my God!
Ens quedarem per aquí encara un dia més. Avui hem visitat la Crazy House, un edifici surrealista a l'estil Gaudí sorprenent, els mercats, el llac... I demà anirem amb moto fins al salt d'aigua de l'Elefant que esta a uns 35km. d'aquí. Després d'aquest parèntesi tornarem cap a la costa per seguir la carretera que ens portarà cap al l'últim tram del viatge: Hanoi, la badia de Halong i Sapa.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada